Una de cine

Ja fa temps que creo entrades en aquest blog i la veritat és que no recordo la última vegada que vaig comentar una peli. Els que em coneixeu sabreu que el cine m'encanta i que no acostumo a fer ascos a una bona peli. És cert que no em decanto cap a un gènere en especial tot i que hi ha algunes pelis que no veuria en la vida i la Marta sabrà de que parlo, no? Bueno, vet aquí l'últim recull de films que he vist en pocs dies.

Primer Wall·e, que tot i que no tenia ganes de veure-la em van convèncer i li dono les gràcies a qui ho va fer. Hem va agradar molt, hi havia molta canalla a la sala però reconec que té un rerefons que segurament només els adults van captar, i que òbviament haurien de transmetre als més petits. Sense grans diàlegs, amb uns primers minuts d'homenatge al cine mut, però amb les imatges i els efectes més que encertats. Wall·e (L) Eva.

Després Batman. Aquesta sí tenia ganes de veure-la i això que no em considero fan de les pelis de superherois ni de personatges de còmics. Però Batman Begins em va cautivar i em considero fan de Nolan i Bale. Però aquesta última El caballero oscuro em va decebre una mica. Com ja vaig comentar al meu fotolog en el seu moment, crec que la millor manera de descriure la peli és tal com ho fa el senyor Jordi Costa del diari El País: "Bien podría ser la película de héroes enmascarados más hipertrófica de la historia. (...) hay secuencias poderosas, Ledger borda una auténtica creación con el personaje del Joker, pero a Nolan le pierden las grandes palabras y la obsesión por inflamar el sustrato filosófico del asunto". El personatge del jocker el va bordar però la reiteració de la lluita constant entre l'heroi i el "villano" em va cansar una mica.

Al cap de pocs dies In Bruges o Escondidos en Brujas com ho preferiu. Que n'és de bo en Collin Farrell. Martin McDonagh, director i guionista, clava aquesta història que transcorre en aquesta petita ciutat Belga. Amb un estil Tarantino, amb tocs de humor satíric, violenta i un punt amarga. Impressionant, innovadora, divertida, increïble. Només cal que us fixeu en aquest cartell i us podreu fer una idea de l'estil de la peli. Totalment recomanable.

I finalment un film espanyol. Ja sé que alguns direu que el cine espanyol no és bo ni es de qualitat o que sempre és igual. Però jo sóc de l'opinió que cada vegada hi ha més bon cine espanyol i Una palabra tuya n'és una proba. Adaptació de la novel·la d'Elvira Lindo que porta el mateix títol; dirigida per Ángeles González-Sinde; i protagonitzada per Malena Alterio, m'encanta aquesta actriu, Esperanza Pedreño, la de càmera cafè, està espectacular i Antonio de la Torre. Et desperta tot un seguit de sentiments, és divertida però amarga, alegre però agria, irònica, contundent, quotidiana, sorprenent, senzilla, profunda...